El Parc Natural

MEDI FÍSIC

El Parc Natural està ubicat a la serralada prelitoral, un xic decantat cap a la depressió central.
El material que el forma predominantment és la roca pinyolenca (conglomerat) del Terciari (Eocè).
Alternant amb capes de pinyolenc apareixen estrats discontinus de gresos vermells, més abundants com més a ponent, cap a la depressió central.
Per altra banda els còdols més grossos del pinyolenc els hem d’anar a buscar a la part de llevant i sud, on poden arribar a tenir diàmetres superiors al metre.
Tota aquesta gran massa de roques sedimentàries es va sedimentar amb un règim de forts aiguats i per rius amb fort pendent, en un gran delta.

El gruix de material supera els mil metres. Posteriorment els còdols es van cohesionar i adoptar la consistència pètria actual. Molt més tard
moviments de les masses continentals i del nivell del mar han fet emergir els materials sedimentaris que han sofert erosió, adoptant formes
encinglerades i amb agulles i monòlits. La infiltració de l’aigua de pluja durant milions d’anys ha provocat diferents fenòmens càrstics: coves i avencs.
Entre les coves més importants destaquen la del Manel (la més llarga: 954 m), les coves de Mura (180 m molt ben visitables), dels avencs cal
destacar el de l’Espluga (el més profund: 123 m) i el de Castellsapera.

VEGETACIÓ

Els boscos predominants són d’alzina (litoral i de muntanya amb boix) a les parts altes menys alterades. També hi ha alguna roureda de roure martinenc.
Els boscos d’alzina han estat explotats fins fa uns 50 anys per fer carbó vegetal. Actualment algun bosc encara es talla per extreure’n llenya.
A les parts baixes, més humanitzades, hi sovintegen les pinedes, fruit de l’abandonament de les vinyes. És en aquesta zona on hi ha la major part de conreus.
A les carenes i turons hi solen haver codines (claps de roca amb sòl molt escàs), és en aquest ambient on poden viure espècies vegetals que escassegen a la muntanya.
Cal destacar l’únic endemisme de la muntanya: una subespècie de la Pota de Colom (Erodium cicutarium ssp glandulosum).

FAUNA

Aquests ecosistemes tan diversos es veuen poblats per una gran diversitat d’animals.
Des dels més petits invertebrats (amb diversos endemismes), a peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers.
La varietat de peixos autòctona és molt reduïda: bagres, barbs i foixins. Han estat introduïts des d’antic carpes i altres peixos foranis.
Entre els amfibis cal destacar: granotes, gripaus i el rar tritó marbrat.
Més varietat hi ha entre els rèptils: des de la tortuga de rierol a serps i escurçons, passant per sargantanes, llangardaixos i serps de vidre.

Els ocells més vistosos, per la seva raresa i magestuositat, són els rapinyaires: falcons, esparvers, astors, aligots, àligues marcenca i perdiguera.
Hem de celebrar que recentment han tornat a habitar la muntanya els desapareguts xoriguers. Fins i tot una espècie nova nia a Sant Llorenç: l’aufrany.
Però d’ocells n’hi ha molts altres, entre els que només ens visiten a l’estiu hem de destacar les tórtores i abellerols. També hi ha força fringíl·lids
associats als conreus: caderneres, passarells, pinsans. Als boscos trobem gaigs, pigots garsers, tudons… Fora inacabable la gran quantitat d’espècies
que resideixen temporalment o permanent a la nostra muntanya.

Per acabar mencionarem algunes espècies de mamífers: rats penats (que troben refugi a les coves i als avencs), eriçons, talpons, ratolins, conills, toixons, fosines…
Farem una menció especial al porc cinglar: la seva població s’ha vist incrementada notablement els darrers anys. Aquest fet ha estat causat principalment per dos factors:
abandonament de conreus (que ha fet créixer el bosc que és on viu principalment) i l’altra la hibridació amb porcs domèstics que els caçadors varen començar a
realitzar a principis dels anys 60 (ha augmentat la taxa de naixements: de 3-4 raions han passat a 4-8). Cada vegada són més les veus entre pagesos i naturalistes
que diuen que hi ha massa porcs per la muntanya, i que estan comprometent determinats ecosistemes fràgils de per si: les codines com a exemple.