El nostre poble

Mura està situat al sud-est de la comarca del Bages, tocant al Vallès Occidental. Entremig de les ciutats de Manresa i Terrassa. A l'hivern hi ha més d'un centenar de veïns, que quan arriba l'estiu es veuen duplicats i tripiclats pels amics que venen a passar-lo amb nosaltres. El terme ocupa una superfície d'aproximadament 47 km2. Es troba situat a 450 m d'alçada, a la vessant nord del massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, declarat el 1973 Parc Natural, del qual en forma part d'una manera molt important. La vall de la Riera de Nespres, que recull les aigües del Montcau (punt més alt del terme amb 1053 m) i de les nombroses fonts de les rodalies: els Caus, les Llosades, de la Figuerota, gorg del Padre, del Rector, del Xasquet, de l'Era, del Foradot, etcètera fins arribar al Llobregat.

La primera menció en documents antics, com a poble o indret, és del 954, fent-se una referència a ‘valle Fermosa’ (vall bonica) del terme de Néspola: com a indret en particular, pertanyent al gran terme originari del castell de Rocafort. El 972 es parla del riu o riera de Sant Martí (patró de l’església de Mura), sense cap altra referència més.

El nom de Mura el trobem per designar el castellsituat dalt d'un penyal prop del mas de Sant Lleïr, l’any 978, com a Muredine, del llatí ‘muricinus’, diminutiu de ‘murus’, que vol dir ‘parets petites’ o ‘merlets’. D’aquí sembla que ve el nom: ‘el castell amb merlets’. L’evolució del nom, encara que amb els anys reculava i hi ha alguna variant, és ben documentada: Muredine (978), Mureden (978), Murede (1104 i 1113), Muredene (1156), Mureze (1224), Mure (1228), Mureno (1240), Muredine (1331) i finalment l’any 1359 de dues maneres: Murea i Mura. Nom que a partir d’aquesta data sembla que ja queda fixat en la forma actual.

La menció més antiga com a referència de l'entorn de Mura és el nom de la riera: Nespres. És el primer nom amb què es va conèixer el castell de Rocafort i el seu terme: des del Llobregat (El Pont de Vilomara) al Montcau (Mura), i potser també Talamanca. És documentat del 932, escrit Nespola o Nespole en diferents escrits antics, sobretot com a referència al terme del castell o la vall, i que avui encara és viu per designar el nom de la riera aigües amunt de Rocafort: riera de Nespres. A finals del segle X se separarien els termes amb els seus respectius castells. El seu nom ve d’un arbre (Mespilus germanica) que molt probablement es conreava en aquesta zona, i que al segle XX per analogia amb la forma va donar nom als nespres que mengem (Eriobotrya japonica), arribats de la Xina. El nesprer degué de desaparèixer fa anys de la zona ja que els pagesos d’avui no el coneixen, tot i que recentment se n’han tornat a plantar en alguns horts i vinyes de Mura.

La construcció més característica del poble és l'església romànica de Sant Martí, amb un destacat timpà dedicat a l'epifania (segles XII-XIII).

S'hi pot arribar per la carretera de Terrassa a Navarcles (BV-1221), al quilòmetre 21 cal prendre la carretera BV-1223.

Adreça: Puig Gili, s/n
Telèfon: 93 831 60 02 i 93 831 72 26 (i fax)

Horari d'atenció:

dl: de 9 a 15 h
dt: de 9 a 15 h
dc: de 9 a 15 h
dj: de 9 a 15 h
dv: de 9 a 14 h
ds: de 10 a 14 h

Centre d'Interpretació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac:
Les Escoles, al poble tocant la riera de Nespres. Tel. 93 831 83 75.

Casa-Museu "el Puig de la Balma"
Museu de la vida rural, restaurant i residència-casa de pagès.

Itineraris guiats per les fonts i els corriols del Parc Natural
Fulletons explicatius, als Centres d'Informació del Parc.

Les Coves de Mura
Fulletó explicatiu, als Centres d'Interpretació. Visites guiades amb sortida a les 11 h els dissabtes, diumenges i festius, des del Centre d'Informació de Mura

Club Esportiu "la Tosca"
Esplai Muratà de la Gent Gran
Centre Excursionista de Mura
Cofradia de Sant Marc

Altra informació turística i administrativa relacionada amb Mura i la seva comarca: